Cròniques jornada 20 i 21 de gener

Us deixem les cròniques del passat cap de setmana

CH Sant Andreu de la Barca 10 - Aleví mixt 6

Aquest cap de setmana l'equip ha jugat contra Sant Andreu de la Barca, equip a qui ja tenim força vist, ja que hem jugat en més d'una ocasió.

La primera part seria força bona amb una actitud defensiva òptima que dificultava que l'equip rival aconseguís anotar. L'atac també va ser notable, es notava que teníem ganes d'aconseguir la segona victòria de l'any. Malgrat això, la primera part va ser una derrota immerescuda.

La segona part seria inclòs millor, aconseguiríem anotar tots aquells gols que a la primera no van entrar i la defensa seguiria la mateixa dinàmica. A aquesta part el marcador va fer justícia i obtindríem la victòria.

La tercera part va començar igual de bé que les altres dues, però a poc a poc l'ofensiva rival anava agafant una mica de distància, fet que va provocar que la tercera part acabes amb un resultat negatiu.

A l'última part se'ns van apagar les llums, no vam saber trobar cap combinació com ho havíem estat fent en les parts anteriors i semblava que ens haguéssim oblidat de defensar. Tot això es va reflectir al marcador, ja que el Sant Andreu tenia un clar avantatge al final del partit.

Així i tot, estem orgullosos d'haver lluitat un partit intens, ara hem d'arreglar alguns errors vistos per a poc a poc continuar millorant.

Joan M.

H. Molins 51 - Cadet masculí 18

Aquest cap de setmana els esparreguerins es veien les cares contra Molins de Rei. Un rival sempre ràpid, tècnic i amb bon joc col·lectiu.

Sorprenentment, els nostres sortien ben endollats i davant la defensa 5-1 que plantejaven els locals trobaven situacions de perill amb relativa facilitat. Això sumat a un efecte sorpresa de la defensa 3-3 que proposàvem nosaltres fèiem que sortíssim afavorits els primers minuts al marcador.

Probablement, els millors minuts de joc del que portem de temporada. Llàstima que després d'un temps mort dels molinencs aquest baixàvem a una defensa 6-0 més tancada on ens costa molt més trobar el gol, juntament amb unes idees per la seva part més clares en atac, aconseguien capgirar el marcador i anar-se'n al descans amb una distància còmode de 21-12.

Tot i la xerrada al vestuari d'ànims i bones sensacions per part de l'entrenador, l'equip va sortir amb un tarannà molt diferent, desanimats i preocupant-se més pel que feien els seus companys a pista i inclús faltant-se el respecte entre ells, els locals no baixaven pas el ritme i ens cosien a contraatacs.

Juntament amb això, ens trobàvem en la situació que alguns jugadors amb molèsties no van voler sortir la segona part, ens vam trobar 8 jugadors de pista i Iker, el nostre porter, condemnats a aguantar els 20 minuts que quedaven de partit.

Amb pocs ànims i poques ganes, la resta de partit va ser un afusellament. Amb el pitjor parcial d'una part que hem tingut en tota la temporada, 30-6. Així acabava el partit amb un 51-18 al marcador, on s'ha demostrat que som capaços del pitjor i del millor.

Haurem de continuar entrenant i es demana als nostres jugadors que vinguin amb ganes, ganes d'aprendre, d'escoltar i fixar-se en els errors d'un mateix, tothom qui ha entrenat sap com és de satisfactori un entrenament on has estat ben focalitzat i ho has deixat tot a pista, els moments de gracietes i riure venen sols i de tant en tant, però no poden ser el fil conductor de la sessió.

A continuar aprenent jugant i gaudint d'aquest esport.

Albert M.

H. Lleida 23 - Juvenil masculí 16

Llarg desplaçament pels nostres nois del Juvenil, que afronten la 2a fase amb els millors de la categoria de 1a Catalana, en aquest cas, visitaven tot un fortí, l'equip amb una de les millors defenses.

Els nois, coneixedors d'errors del passat en altres partits on s'han vist sense energies als darrers minuts de partit, sortien amb un plantejament diferent d'altres ocasions, i la veritat, que el guió va ser seguit de principi a final.

El braç esquerre d'Oriol començava a foradar la porteria local després de bones accions col·lectives, i també, aconseguíem fer arribar pilotes còmodes als extrems, però, aquests no aconseguien trobar una alta efectivitat de cara al gol.

Al darrere, un esplèndid Marc Hidalgo en facetes defensives liderava una autèntica muralla, que quan es veia superada per mèrits locals, com per exemple les accions individuals del seu lateral esquerre en el 1vs1, apareixia Alex Poyatos, o com diria Ture, Landin Poyatos per frustrar als locals de cara al gol.

A la mitja part, l'equip agafava aire i mirava d'endreçar les complicacions que podien venir, com era de preveure a Oriol el defensarien de manera més profunda, i al darrere es tancarien aprofitant que la mitjana d'alçada de l'equip era d'1,80.

L'equip va lluitar de valent durant tota la 2a part, però es va negar de cara al gol, entre mèrits del porter local, llançaments al pal, i fora, l'equip va estar 20 minuts sense fer un gol, i, per molt que Alex i la defensa continuessin a un alt nivell, anaven distanciant-se al marcador (del 18 a 15 del minut 9 de la 2a part, van passar al 23 a 16 final).

Van ser situacions clares de gol, llançaments exteriors sense oposició, extrems amb molt d'espai per localitzar el llançament, un parell de contraatacs i fins i tot 3 penals errats.

Aquesta situació, però, hauria d'ajudar l'equip a seguir el camí marcat en aquest partit, jo, que la darrera crònica que vaig escriure va ser per "estirar les orelles" a tot l'equip per situacions del passat viscudes, escric orgullós i satisfet del que van fer sobre el 40x20 a Lleida aquests nois.

Però, encara més important, l'equip va tenir un plus d'energia en assabentar-se de la delicada situació personal del míster, Marc Turégano, al qual adoren i recolzen en qualsevol situació, i ja esperen veure'l dimarts per abraçar-lo i, també sigui dit, per continuar traient-se somriures mutus entre ells.

Joan O.

CH La Salle Bonanova 30 - Sènior masculí 33

Dissabte el nostre equip sénior visitava la posta de la Salle Bonanova, rival directe per la permanència i que es troba a la part baixa de la classificació com nosaltres.

Els nois dirigits per Sergi i César van sortir força conscienciats que la victòria era l'únic resultat possible i això tot i que el marcador ho va reflectir en tot moment, el joc no era el prou tranquil·litzador.

El jove equip Barcelonès no li posava les coses fàcils als nostres i amb un atac ràpid i molt incisiu era capaç de superar amb força facilitat la defensa Esparreguerina que no va estar a l'altura dels últims partits de la primera volta. Per contra, els jugadors del BM Tecsolda Esparreguera li costava superar la defensa oberta que es trobaven davant, així i tot sempre se'n va anar per davant en el marcador arribant a la mitja part amb un resultat de 17-18.

A la represa va seguir la mateixa tònica de partit i els nois del Baix Llobregat no eren capaços de desenganxar-se en el marcador i el partit es començava a fer llarg, però per sort aquesta vegada no van defallir les forces i es va poder acabar guanyant 30-33.

Dos punts molt necessaris i una victòria que esperonarà més a l'equip de cara als pròxims partits.

Sergi G.